Recepta · 3 min de lectura

Arroz a la Cazuela

Arròs a la cassola a l'estil de Barcelona, amb marisc i carn

Arròs a la Cassola

Melós Es cuina en Cassola de fang Catalunya Fonts (5)
Arròs a la cassola amb escamarlans servit en un plat fondo blanc
Foto: e_calamar · CC BY 2.0 · via Wikimedia Commons

01Perfil geogràfic i de textura

  • Primary Geographic Zone: Barcelona i la costa catalana (Maresme, Garraf), l'Empordà (vegeu l'arròs a la cassola de Pals) i el Camp de Tarragona.
  • Liquid & Texture Profile: Meloso (melós). La cuinera Maria Nicolau el definix com a «melós i suau», tot el contrari d'una paella seca.
  • Recipient i combustible tradicionals: Una cassola de fang fonda i envernissada, sobre un fogó de llenya o de carbó; hui, a gas.

02Context històric i cultural

La Gran Enciclopèdia Catalana definix l'arròs a la cassola com l'arròs cuit en cassola «amb peix, carn, aviram, verdures, etc.», un plat que «admet moltes combinacions». A Barcelona era l'arròs dels diumenges i dels dies de festa. VilaWeb assenyala que, abans que els canelons s'imposaren, moltes cases menjaven arròs a la cassola per Sant Esteve (26 de desembre). La recepta de referència de Cuines de TV3 combina sofregit, carn i marisc: conill, porc, calamar, musclos i escamarlans, a més de pésols. Això el convertix en el clàssic arròs català de mar i muntanya. Alguns autors, entre els quals Nicolau, defenen que se'l continue anomenant «arròs a la cassola» i no «paella».

Ciència culinària: el sofregit català és el motor d'este plat. La ceba es cou a poc a poc i durant molt de temps fins que queda fosca i confitada, i després s'hi afegix un poc de tomaca; Nicolau advertix que no se n'ha d'abusar. Cap al final s'hi incorpora una picada (all, julivert, pa fregit o ametles picats al morter, de vegades safrà) que espessix i condimenta. La cassola de fang fonda fa una capa d'arròs més gruixuda amb una evaporació suau, i el resultat és una textura melosa en lloc de socarrat.

03Variacions locals, poble a poble (fonamental)

  • Barcelona (referència de TV3): Conill + porc + calamar + musclos + escamarlans + pésols. Sofregit de ceba. Picada.
  • «Parellada» (tradició dels restaurants de Barcelona): ⚠️ La parellada es descriu tradicionalment com un arròs sense closques ni ossos, l'equivalent català del senyoret. En esta investigació no n'he trobat cap font primària, així que cal verificar-ho.
  • Empordà / Pals: Es fa amb arròs de Pals, el gra del qual queda solt. Vegeu recipe_arros_a_la_cassola_de_pals.md.
  • Palamós (cuina de barca): Una versió de pescadors cuita amb el peix del dia. L'escola de cuina del Museu de la Pesca en fa demostracions.

04La recepta mestra (plantilla per a 4 persones)

Variant representada: mar i muntanya de Barcelona (estructura de la recepta de referència de TV3).

La base de sabor (El Fondo)

Ingredient Quantitat
Oli d'oliva 80 ml
Conill, a trossets 400 g
Costella o llom de porc 250 g
Calamar, a anelles 250 g
Ceba picada fina 2 (300 g)
Tomaca madura ratllada 100 g
Brou de peix i de carn 1,4 L
Musclos 300 g
Escamarlans 8
Pésols 120 g
Picada: 2 grans d'all, julivert, 10 ametles torrades o 1 llesca de pa fregit, 0,2 g de safrà —

Extracció: Daureu el conill i el porc (12 min) i reserveu-los. Marqueu el calamar (3 min). Afegiu-hi la ceba i coeu-la a poc a poc fins que quede fosca (20–25 min), i després la tomaca (5 min). Torneu-hi les carns. Obriu els musclos a part en una cassola tapada i guardeu-ne el líquid per al brou.

Proporcions de muntatge

Element Quantitat
Arròs (bomba o de Pals/del Delta) 320 g
Brou ≈ 1,2–1,3 L (≈ 4:1, melós)

Pas a pas

  1. Afegiu l'arròs al sofregit i remeneu-lo 1 min.
  2. Aboqueu-hi el brou bullint i els pésols.
  3. Deixeu-lo coure a foc suau 10 min i incorporeu-hi la picada. Poseu els escamarlans per damunt.
  4. Coeu-lo 6–7 min més, sacsejant la cassola en lloc de remenar. Afegiu-hi els musclos al final.
  5. Deixeu-lo reposar 2 min, tapat. L'arròs ha de quedar solt i melós.

05Enllaços de referència autoritzats

Foto: e_calamar · CC BY 2.0 · via Wikimedia Commons